Retorn a Barcelona, una nova novel•la romàntica de Manuel Mata

 Mitjançant aquesta lectura ens endinsem en una trama composta de drama i romanç. La narració provoca al lector a creure en la màgia de l'amor, amb l'esperança que sigui una forma d'aconseguir la felicitat.

  En aquesta obra, el protagonista principal, Eric, narra en primera persona el seu retorn a Barcelona, després d'un temps vivint a l’estranger. Així es posa en relleu que els fantasmes del passat reapareixen una vegada de tornada, quan llavors Eric recorda tota la tragèdia que va viure allà. Malgrat el drama que es mostra des del principi, l'obra és positiva. Perquè s'enfoca en com el personatge és capaç d'afrontar les seves pors, superar el passat i començar una nova vida. Fins i tot, arriba a enamorar-se de nou. Ho fa d'un misteriós expatriat rus, Àlex, qui resulta ser una caixa de sorpreses. Eric haurà de bregar amb els seus secrets fins a les últimes conseqüències.

  Encara que la història central de Retorn a Barcelona gira al voltant del romanç entre Eric i Àlex, que coneix a un bar en arribar a Barcelona, es relata també el seu primer amor amb un noi valencià, Albert. El final d’aquesta relació és degut a un atac homòfob que sofreix el valencià, tot morint a l'hospital. L'entrada en escena del tema de l'homofòbia en la nostra societat i el patiment que genera s'uneix a la problemàtica del VIH, mostrant de quina forma impacten profundament en les vides dels personatges.

  Si bé l'odi que genera la intolerància davant aquells que són diferents per la seva orientació sexual està present en moltes obres de temàtica gai, l'autor ho tracta com un aspecte necessari, i no com un mer adorn. La finalitat és destacar la dificultat que existeix perquè triomfi l'amor en una societat que generalment ha discriminat els homosexuals i altres persones del col·lectiu Lgtb. Probablement, és quelcom ineludible quan es recorre a un enfocament realista del que han experimentat els homes homosexuals fins als nostres dies.

  Retorn a Barcelona és una novel·la de fàcil lectura, amb un llenguatge senzill i amè. Presenta un estil cuidat amb una narració crua en la qual l'homofòbia apareix com un mal que dificulta, i de vegades impedeix, la vida normal dels homes gais. La pèrdua que pateix Eric deguda a l'homofòbia és demolidora. Però a més, s'explica com viure ocult a l'armari ja és per a molts el principi de la infelicitat que han de suportar en les seves vides.

Retorn a Barcelona gira al voltant del romanç entre Eric i Àlex, que coneix a un bar en arribar a Barcelona, i les dificultats de viure aquest amor romàntic amb normalitat

  Cal destacar el tractament dels protagonistes a l'obra per la descripció de dos pols oposats que s'atreuen irremeiablement. L'autor presenta dos personatges amb unes característiques contraposades, tant les físiques (Àlex és ros amb ulls blaus i alt, mentre que Eric és castany amb ulls verds i més baix) com les de personalitat (Àlex és passional i imprevisible, mentre que Eric és racional i cautelós).

  La contraposició de les personalitats dels personatges crea intensitat en el relat per la tensió i la forta passió que es donen, fent evident que l'atracció no és sinònim de compatibilitat en les relacions. A més, es desenvolupen uns personatges amb emocions, desitjos i pensaments complexos, donant lloc a la reflexió.

  Retorn a Barcelona és una lectura pels i les amants de les històries d'amor contemporànies. Escenificada en ple segle XXI en una ciutat cosmopolita com és Barcelona, molts se sentiran identificats pel seu increïble realisme en una obra que tracta un tema tan universal com és l'amor romàntic.

  En la narració es planteja una aparent contradicció, que no és tal: l'amor com a font d'esperança i l'amor com a font de sofriment. L'amor romàntic pot ser una solució al buit o/i al dolor, però freqüentment és una font de patiment. L'amor passional és posat en dubte per l'autor, però alhora tampoc és descartat totalment. De fet, mostra que és gràcies a ell que Eric recupera l'esperança i la il·lusió. No obstant això, en posar en evidència que a mitjà termini condueix a sofrir i no a la felicitat, sembla que l'autor proposi que es transformi en un amor diferent. Possiblement, creant un vincle basat en la confiança i la generositat.

  Finalment, resulta paradoxal que a l'obra de Manuel Mata també s'abasti els riscos d'un amor sense passió. D’aquesta manera, això és exposat per mitjà d’una relació de parella consolidada a la qual un tercer personatge, Carlos, és abandonat pel seu xicot quan aquest deixa de sentir per ell l’ardor d'abans. És curiós que aquest fet contradigui algunes crítiques a l'amor romàntic del propi autor. No serà que no és tan escèptic com sembla que ens vol fer creure? No serà potser el missatge que l'amor és irracional i ens arrossega?

En aquesta obra, el protagonista principal, Eric, narra en primera persona el seu retorn a Barcelona, després d'un temps vivint a l’estranger